Què Fem

La Pràctica Psicomotriu Aucouturier té com a objectiu el desenvolupament psíquic de la persona, a través del cos i l’acció. Des de la nostra concepció entenem a l’infant i l’adolescent, com un ésser únic i original que es relaciona de manera global amb el món que l’envolta, s’expressa a través de l’acció, una acció que implica tota la seva persona: la seva afectivitat i emocions, el seu pensament i cognició, el seu cos i motricitat, i la seva capacitat de relació i sociabilitat.
Ens referim a una concepció unitària de la persona, entenent la psique com inseparable de les seves arrels corporals. En els infants, estructurar la dimensió corporal permet estructurar les altres dimensions essent la base d’aquestes.

La pràctica psicomotriu és una forma de fer (tecnicitat) una activitat dinàmica basada en el cos i les seves accions, en un espai determinat (sala), en un moment concret (horari), amb uns objectes (material no figuratiu) i uns subjectes (els infants i els terapeutes) per arribar a processos de pensament i abstracció.

El treball des d’aquest abordatge parteix de la unitat de la persona des del plaer sensoriomotor (acció motriu espontània i lúdica) com un factor que afavoreix el cos, el procés de simbolització i l’accés a la representació a través dels llenguatges reflex de la construcció de la identitat i la socialització.

L’objectiu és promoure l’expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de l’infant: comunicació, creació i operació.

L’expressivitat motriu és la forma original en què l’infant manifesta els seus continguts de manera interna i inconscient, des de les primeres interaccions amb el món que l’envolta. És en l’acció que oscil•la entre l’excés (la impulsivitat, la dispersió) i el defecte (la inhibició, el bloqueig) on trobem aquesta unitat, aquesta simultaneïtat afectivo-cognitivo-motriu-sòcio-cultural.

Com a psicomotricistes ens ocupem dels aspectes del sistema neuromotor i dels psicomotors, és a dir, de l’acció, reflex de l’organització del moviment i de la manera particular de ser i de fer de cadascú; tot això modulat i mediatitzat pels diversos llenguatges expressius.

La nostra intervenció es desenvolupa basculant entre allò que és funcional del projecte psicomotor (cos) i la seva representació (ment) on es troben les influències del conscient: de la realitat; i les tendències de l’inconscient: de l’imaginari.

Des del cos, amb i en acció, nosaltres els psicomotricistes ens movem per facilitar les eines i les estratègies necessàries per tal de teixir els vincles que garanteixen el procés evolutiu i maduratiu dels infants. En aquest punt d’articulació està la nostra intervenció, on donem sentit a les seves accions i acompanyem l’activitat lúdica i espontània.

A partir d’aquest acompanyament es permet: superar limitacions evolutives; reviure amb plaer conflictes de la realitat; afavorir la capacitat de simbolització ; explorar, comprendre i gestionar els propis sentiments i emocions i els dels altres; descobrir normes, valors i regles que regeixen el codi social; desenvolupar i estructurar el llenguatge , la imaginació i el pensament.

L’elaboració d’aquestes experiències facilita l’accés a un desenvolupament més harmònic, ampliant la seves capacitats de relació, comunicació, creació i operació.

Tractaments

Des de la nostra línia de treball contemplem els aspectes propis de cada infant així com les dificultats afegides pels desajustos emocionals.  A partir de la teràpia psicomotriu es compensen aquests desajustos que donen lloc a certes dificultats  o  que aguditzen els següents trastorns:

  • Dèficits de l’ordre sensorial i motor: emocionals, psicosomàtics i comportamentals.
  • Alteracions de la conducta i del comportament : Inadequacions per inhibició, excés, fixació, pulsió…
  • Bloqueig en la comunicació i la relació.
  • Inadaptació a l’entorn escolar i social.
  • Trastorns del desenvolupament i de la personalitat.
  • Dificultats d’aprenentatge: Conductes disruptives, bloqueig emocional, desatenció, manca de concentració i/o dispersió.

Objectius

  • Aprofitar els recursos i les capacitats de cada persona per anar ampliant el seu ventall funcional
  • Reforçar el procés de maduració neurològica i psicològica d’una forma harmònica
  • Treballar les funcions neuromotrius: esquema corporal, coordinació, lateralitat, percepció, to, control motor.
  • Afermar habilitats, competències i destreses
  • Afavorir la confiança i l’autoestima personal
  • Consolidar les bases afectives que fonamenten el desenvolupament del psiquisme.
  • Reequilibrar les inestabilitats emocionals que impliquen patiment i que bloquegen el desenvolupament i l’aprenentatge.
  • Elaborar les temàtiques psíquiques pertorbadores conscients i inconscients trasbalsadores de l’homeòstasi.
  • Facilitar la modulació dels excessos i dèficits de comportament i actitud
  • Organitzar les capacitats i potencialitats que fomenten l’activitat mental, el pensament i la creativitat
  • Assegurar el camí cap a l’autonomia i la construcció de la identitat
  • Estructurar l’ús de canals comunicatius, relacionals i socials que permetin una relació més fluida entre els infants i els altres.
  • Fomentar la coherència necessària entre els ambients educatius  que envolten l’infant o adolescent.

Aquests objectius es duen a terme a partir d’uns principis de treball que accentuen l’activitat motriu i l’activitat lúdica espontània com estratègies per arribar a:

  • La comprensió de les representacions inconscients i conscients manifestades mitjançant l’expressivitat motriu dels nens i adolescents;
  • Uns objectius psicomotors més específics per a cada infant per augmentar la disponibilitat cap a l’aprenentatge(percepció, memòria i atenció), integrar amb harmonia cos i acció, autoregular les confluències i contradiccions emocionals.